Bàsquet

Per què aquesta pot ser l’Euroleague de l’Uni Girona?

No comment

Per què aquesta pot ser l’Euroleague de l’Uni Girona?

Torna l’Euroleague Women a Girona per tercera vegada a la història, però aquest cop serà de la forma més insòlita: en format bombolla. Això hauria pogut significar el millor espectacle que el públic fanàtic del bàsquet a Catalunya hagués pogut veure mai a casa seva. El format, semblant a una final a 4 o a una Copa de la Reina, aporta la singularitat de gaudir de bàsquet en qualitat, però també en quantitat. I és que en formats reduïts, la intensitat fa que mentre duri la competició, la immersió dins d’ella sigui total. Amb tots els ingredients, aquesta pot ser l’Euroleague de l’Uni Girona.

Aquesta pot ser l’Euroleague de l’Uni Girona

Què és l’Euroleague “hub”?

L’Euroleague “hub” és el format improvisat i adaptat a la Covid-19 que ha trobat la FIBA a Europa en les seves competicions absolutes femenines. En primer lloc, gran diferència és que enguany deixem enrera els clàssics 2 grups de 8 amb enfrontaments d’anada i tornada per passar a tenir 4 grups de 4. En segon lloc, la gran particularitat és que els 6 partits de cada volta es disputen en un únic escenari. En el cas del grup C, a Fontajau.

A més, tots els equips es trobaran aïllats al mateix hotel fins a l’endemà de la disputa de l’últim partit. Amb tot, s’aconsegueix minimitzar el risc de contagi de Covid-19 entre jugadores i staff.

Com hi arriba l’Spar Girona?

L’inici de curs per a les gironines no ha estat del tot tranquil. Si bé és cert arriben a la competició després de superar de forma contundent al Sepsi Rumanès en la prèvia (76-54), l’equip ha patit un canvi d’entrenador l’últim mes. Eric Surís va ser cessat després de pràcticament 5 temporades per donar pas a Alfred Julbe. El tècnic va agafar l’equip amb un 7-1 a la lliga i, de moment, compta els seus partits per victòries (11-1). Alfred ha destacat que el millor serà “respectar tots els equips i estar concentrades com si només es jugués un sol partit.” La clau pot ser doncs anar dia a dia.

Pel que fa a la plantilla, amb un dels rosters més ben compensats que es recorden a Fontajau, hi està destacant per sobre de tot María Araújo. La gallega, de només 23 anys, està promitjan una valoració de 13,4 punts a la competició domèstica -amb 9,1 punts i 8,4 rebots per partit- en la seva segona temporada al club. Una altra de les claus serà la pivot Julia Reisingerova. També en la seva segona temporada a les files del conjunt gironí, la txeca s’està convertint en la reina de la zona -13 punts, 3,1 rebots i una valoració mitjana de 12 per partit-.

No es pot deixar de banda la possible aportació de qui va ser MVP de l’Euroleague la temporada 2018. La sèrbia Sonja Vasic arriba en un dels seus millors moments des que milita a l’Uni. Encertada des dels 6,75 m. -amb gairebé un 40% d’efectivitat-, és la segona jugadora amb més minuts a la Lliga Femenina 1, només superada per Frida Eldebrink. Està trobant, doncs, la regularitat després d’una lesió al genoll que la va fer jugar a mig gas en diferents trams de la temporada passada.

L’experiència juga de base

Però l’argument que dóna més punts de sortir ben parades d’aquesta bombolla és sens dubte l’experiència en la direcció del joc. Pere Puig, director esportiu del club, probablement no hagués imaginat mai poder comptar amb una plantilla així. Comandada per la qualitat imprevisible de Chelsea Gray i el lideratge incombustible de Laia Palau.

Laia Palau dirigint el joc contra Ensino Lugo. Foto: David Subirana

Gray és campiona de la WNBA i ve de destacar aquest mateix estiu a LA Sparks. Palau, als seus 41 anys acumula 3 ors, 3 plates i 6 bronzes amb la selecció espanyola, i 8 Lligues, 2 Eurolligues i 8 Copes des que va debutar l’any 1995. Amb tots els ingredients sobre la taula, faltarà veure si la mescla d’experiència al perímetre i la qualitat jove a la zona donarà resultat a les gironines.

TTT Riga: Un habitual en la competició

El primer rival de les d’Alfred Julbe serà TTT Riga. Es tracta d’un equip que ha guanyat 14 de les últimes 19 lligues. A nivell estatal és un club intractable en una lliga no massa exigent. És probablement l’equip més assequible del grup, ja que el ritme de competició de les letones no serà tan elevat com el de les gironines, russes o italianes. En el seu roster hi destaca Megan Huff, que la temporada passada va acabar amb 11 punts i 33 minuts per partit abans de l’aturada per la pandèmia.

Megan Huff serà una de les estrelles de la bombolla de l’Euroleague Women.

UMMC Ekaterimburg: El gegant rus

Des d’Ekaterimburg arriba el participant amb més Eurolligues de la competició. UMMC Ekaterinburg ja compta amb 5 copes a les seves vitrines, i han estat campiones en 3 de les últimes 4 edicions. Al perímetre hi destaca Alba Torrens. La jugadora de Binissalem té un palmarès envejable. Breanna Stewart és una de les referents, flamant campiona de la WNBA amb els Seattle Storm.

Com a curiositat, Fontajau es retrobarà amb Alexandria Quigley, jugadora que va anotar el tir en l’últim segon en aquells quarts de final amb Galatasaray que va eliminar a les gironines.

Breanna Steward, flamant campiona de la WNBA.

Famila Schio: un equip conegut

Famila Schio ja va visitar Fontajau la temporada passada. Contra les italianes, les d’Eric Surís van sumar una derrota ajustada com a visitants. Com a locals van tenir més sort i van aconseguir una victòria molt celebrada en la reobertura del pavelló després del temporal Glòria. Actualment són terceres d’Itàlia amb 8 victòries, 1 derrota i un partit menys. Sandrine Gruda, pivot, va ser la jugadora més destacada d’Schio en l’edició anterior de l’Euroleague Women amb 16 punts i 6,7 punts per partit.

Sandrine Gruda lluita una pilota al pal baix a Fontajau la temporada passada. Foto: David Subirana.

Amb tots aquests ingredients no sabem si aquesta pot ser l’Euroleague de l’Uni Girona. Tot dependrà de la capacitat d’aprofitar la mescla d’experiència i joventut. El que sabem del cert és que el públic no podrà accedir al recinte, i amb això s’haurà perdut una gran oportunitat de gaudir del millor bàsquet a Girona.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *