Bàsquet Entrevistes

Ser speaker a porta tancada: “Ens sentim orfes perquè no compartim l’alegria. Estem sols al pavelló.”

No comment

La pandèmia mundial en la qual estem immersos ens ha dut a una (o probablement unes) temporades atípiques. Per molt que ens esforcem a normalitzar la situació adaptant-la cada dia més a les mesures de prevenció protocol·làries, hi ha emocions que no es poden falsejar. Una de les conseqüències evidents, però a vegades oblidada, en el món de l’esport són els speakers a porta tancada.

Feia dies que donava voltes a les meves sensacions; sovint sento comentaris sobre l’alleujament que deu ser per a mi exercir la meva feina d’speaker sense públic. Res més lluny de la realitat. Us poso en situació: Resten 5 segons per finalitzar el partit. Possessió per La Penya, que havia arribat a anar 15 punts per davant al marcador contra Baskonia, vigent campió de l’ACB, i ara es veia dos punts avall. Pau Ribas troba una escletxa i assisteix a Ferran Bassas, que culmina el seu partidàs -19 punts, 4 rebots, 9 assistències- amb un triple a l’últim segon. I allà hi era només jo, sol, cridant com si no hi hagués demà, per transmetre l’alegria i la importància d’aquells tres punts. “Has cantat el canastot del mes!” vaig sentir més d’una vegada. I així va ser, però d’una forma agredolça. Aquest va ser el moment:

Jugar sense públic, 10 punts menys pel local

Volia investigar si les meves emocions eren compartides amb els col·legues de professió, i és per això que he parlat amb diversos experts en el tema. Jordi Callau és l’speaker del Baxi Manresa. Fa uns mesos vaig parlar amb el cap de comunicació dels del Bages, i em va transmetre que per a ells “jugar sense públic suposa 10 punts menys pel local”. Callau considera que això “és cert al 100%. Juguem molt amb el nom del patrocinador. El Nou Congost és la caldera del Baxi Manresa. Sempre comentem “si el pavelló hagués estat com sempre, hauríem guanyat”.

Seguint amb el símil, l’speaker manresà comenta que “si tens la guspira per encendre la gent, l’afició s’hi posa molt bé. A l’últim quart, tots els minuts de temps mort eren meus. Havia de llegir el partit i si les coses anaven apretades, la meva funció era encendre el pavelló i posar-lo potes enlaire. Poder estar a peu de pista et suposa que els jugadors mateixos et reconeguin que si la gent empeny al nostre pavelló el partit pot caure tranquil·lament pel bàndol local.”

La figura de l’speaker a porta tancada és necessària

“La figura de l’speaker també és necessària a porta tancada”, em comenta en Jordi. “El Manresa és l’únic equip d’ACB que té dos speakers. Els jugadors estan acostumats a sentir la veu de l’speaker informador, com una veu en off que els hi dóna dades del partit per saber com va tot. L’Eduard Font -l’speaker que segueix exercint des de la taula d’anotadors- hi és en tots els partits, però quan s’ha d’animar sóc jo qui dinamitza. Això va ser des del play off d’ascens a l’ACB de fa 3 temporades. Ara només hi és l’Edu.”

Una de les coses que més troba a faltar en Jordi és l’adrenalina i sentir-se partícip d’una victòria: “En el 5è partit contra el Melilla a Leb Or per l’ascens de fa 3 temporades, per exemple, en Jordi Robirosa em va felicitar. Sentir que professionals de la comunicació com ell et tenen en compte i sentir que ets part de l’ascens és molt bonic. D’altres vegades també m’he proposat fer accions innovadores, com quan davant del Madrid vaig demanar un silenci sepulcral. Va ser apoteòsic! Vaig aconseguir que 5000 persones estiguessin callades i s’alcessin amb càntics de sobte, aconseguint un efecte sorprenent al pavelló.” Així ho comentava Marc Mundet en la retransmissió en directe per Rac1:

Transmetem normalitat i oficialitat

“La decisió de les grans lligues de mantenir els speakers malgrat que es jugui a porta tancada és molt encertada. Som la veu oficial i transmetem normalitat i oficialitat.” Iyi Martin és el director d’Speakerman, és speaker de LaLiga amb el Getafe CF i d’ACB amb de Movistar Estudiantes. També ho és en els partits de la Selecció Espanyola de Bàsquet. En el seu cas, la pandèmia l’ha afectat per partida doble, ja que l’empresa que dirigeix ha vist com s’ha passat de més de 20 esdeveniments al mes a pràcticament cap.

“La meva rutina de partit ha canviat moltíssim. Abans preparàvem les activacions dels patrocinadors a les pistes i pensàvem quines accions realitzaríem per animar al públic en aquell partit; ara el nostre protocol és fer-nos un test PCR abans dels partits per formar part de l’esdeveniment.”

 

View this post on Instagram

 

A post shared by SPEAKERMAN (@speakermanes)

Ens sentim orfes de no poder compartir

“Ara mateix ens falta la pota més important: l’afició”, comenta l’Iyi. “Un locutor de ràdio necessita la seva música de fons quan parla per sentir-se acompanyat; per nosaltres aquesta música és el rugir de la graderia. Ens falta un coixí natural que ens acompanyi.”

L’speaker de Movistar Estudiantes m’explica que “ens sentim orfes perquè no compartim l’alegria de la victòria. Com si tornéssim a la reflexió de l’inici, amb la sensació estranya que no es podia falsejar en moments de tant èxtasi i tensió. “Ara estem sols al pavelló.”

Trobem a faltar que l’afició ens respongui

Traspassant les barreres del bàsquet, Albert Bassas, speaker del Girona FC des que l’equip militava a la 2a B, també ho està vivint des de la vessant futbolística. Després de viure-les de tots colors a Montilivi, em comenta que una de les coses que troba més a faltar és el caliu de cantar gols en un estadi ple… Poder cantar “Amb el número 7: Christian Stuani!” I tinguis aquella relació de cada partit amb l’afició que et respongui repetidament. Ara evidentment això no hi és. Em limito a cantar el nom del golejador i sembla que es tracti d’un partit amistós.

Al final de la temporada passada el Girona estava disputant el partit contra l’Elx a 5 minuts per l’ascens, i des d’allà dalt semblava un partit de costellada. És desangelat, però esperem que a poc a poc ens vagin permetent l’entrada d’aficionats per començar a recuperar una mica la normalitat.

Dia de partit; una nova oportunitat per adreçar-se al soci

El Girona, cada vegada més, sobretot després de l’ascens a primera, entén un dia de partit com a una nova oportunitat o un nou canal per adreçar-se al soci. Al marge de les noves tecnologies, considerem que el dia de partit és un molt bon dia per adreçar-te a un gran nombre de socis i per això fèiem moltes accions prèvies al partit. La feina que feia jo prèvia al partit era considerable. Durant el partit no ha canviat tant perquè nosaltres estem molt limitats, més enllà de fer una celebració sense poder interactuar amb la gent. Ara abans del partit em limito a posar música.

Com a novetat he introduït els càntics simulant un dia de partit per megafonia, però està regulat per LaLiga fins a certs decibels. Tinc gravacions reals de dies de partit i els vaig posant de fons per crear una mica de clima i de caliu. És l’únic que ens deixen fer i de forma molt controlada.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *