Bàsquet Futbol

Si la neonazi que se sent atacada pels jueus fos futbolista, ja tindria algun partidet de sanció.

No comment

Si la neonazi que se sent atacada pels jueus fos futbolista, ja tindria algun partidet de sanció. La noia neonazi que s’ha fet viral a les últimes hores gràcies a les imatges difoses per lamarea.com citava textualment al seu discurs, davant de més de 300 reaccionaris: “Es nuestra suprema obligación luchar por España y luchar por una Europa, ahora débil y liquidada por el enemigo, el enemigo que siempre va a ser el mismo aún que con distintas máscaras: El judío. Porqué nada más certero que esta afirmación: El judío es el culpable, y la división azul luchó por ello.” Podria transcriure tots els discursos de tots els portaveus que hi van participar, però diria que ja ens en fem una idea.

Quan aquesta simbologia s’expressa en un camp de futbol

Tot això succeïa en una desfilada d’unes 300 persones aquest passat dissabte a Madrid. Però, què hagués passat si aquesta simbologia s’expressés en un camp de futbol o en un pavelló de bàsquet? Molt probablement hauria comportat uns quants partits de sanció, o com li va passar a Giorgio Katidis, l’expulsió vitalícia de la seva selecció, la grega. L’acte que va desencadenar la sanció va ser després d’un gol que el jugador va celebrar fent la salutació nazi quan militava a l’AEK d’Atenes. Actualment, Katidis juga a la Lliga Nacional de la República Txeca.

Giorgios Katidis realitzant la salutació nazi durant una celebració de gol
Giorgios Katidis realitzant la salutació nazi durant una celebració de gol. Font: espanol.eurosport.com

Però, perquè hi ha sancions exemplars en el món de l’esport, com la que va imposar en aquell cas la Federació Helènica de Futbol, i al mateix temps se segueixen permetent actes com el de dissabte a Madrid? Començarem pensant que és perquè vivim en una societat dirigida per elitistes que no han sabut mai tastar el que es viu al carrer. Són aquests els que segueixen esprement la màxima del panem et cirquenses de les èpoques del Cèsar. Dins d’aquest pa i circ s’atorga el títol d’exemples per a la societat a professionals esportius, que si bé són un gran altaveu, només són ciutadans.

Exemples a Espanya

El futbol a Espanya no s’ha deslliurat de ser representant de la ideologia intolerant en un moment o altre. Salva Ballesta, exdavanter de l’Altèltic de Madrid, València, Màlaga i Sevilla es declarava persona apolítica. D’altra banda, quan celebrava els gols feia la salutació militar i havia realitzat declaracions que l’aproximaven a l’extrema dreta espanyola. De fet, va arribar a dir que tenia “més respecte a una caca de gos que a Oleguer Presas” després que el central català rebutgés jugar amb la selecció espanyola.

Un altre cas és el de Javier Arizmendi. També davanter, exjugador de l’Altètic de Madrid, Racing de Santander, Deportivo de La Coruña entre altres. Durant el seu pas per la selecció espanyola Sub-21, Arizmendi va celebrar la victòria als Jocs del Mediterrani 2005 portant la bandera franquista. Si ho busqueu a diversos mitjans, trobareu el terme “preconstitucional”. Preconstitucional també ho era la de la segona República. Aquesta era la franquista.

Javier Arizmendi amb la bandera franquista
Javier Arizmendi amb la bandera franquista. Font: futbolypasionespoliticas.org

En tots dos casos, no hi va haver cap mena de sanció. Per tant, tot això em fa pensar que si la noia neonazi que se sent atacada pels jueus fos futbolista, ja tindria algun partidet de sanció… fora d’Espanya. Mentrestant, aquí, els seus amics i ella ja se senten representats al Congrés i al Parlament.

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *