Futbol Retro Top 5 Finals

Manchester United – Bayern Munich. “El minut del segle”

No comment

26 de maig del 99 al Camp Nou. Aquell no va ser un dia més ni un partit més. Aquell dia, Manchester United i Bayern de Munich s’enfrontaven a la final de la Champions League i part de les generacions de finals dels 80 i principis dels 90 van descobrir que pràcticament tot és possible. Uns acabaven de despertar la seva consciència futbolística amb un Mundial dels Estats Units de Baggio i Romario. D’altres, com jo, encara al·lucinaven amb un jove -sorprenentment calb- anomenat Zidane que va fer campiona la França del 98.

Manchester United – Bayern Munich: sinònim d’igualtat.

Tots dos conjunts van superar la fase de grups enquadrats al grup D i acabant els dos enfrontaments en empat. Els bavaresos es van classificar amb certa facilitat amb un vestidor plagat d’estrelles. MatthäusEffenberg i el mític porter Oliver Kahn formaven un equip molt temible. Els Red Devils, entrenats per Sir Alex Ferguson, presentaven una plantilla sense Paul Scholes ni Roy Keane, lesionats. La plaga de jugadors franquícia però, era important: Peter Schmeichel, Gary NevilleJaap Stam, David BeckhamAndy Cole i Ryan Giggs, entre altres grans noms. Molts acabarien convertint-se amb el pas de les temporades en història viva del futbol anglès i mundial.

Tot aficionat al futbol té marcat en el calendari el dia de la final de la Champions League. Un ambient esplèndid al Camp Nou. L’himne sonava a la pantalla de les cases on els joves que somiaven jugar en aquell Estadi ja sentien unes papallones a la panxa perquè començaven a entendre la importància del que estaven veient. Potser no veurien el seu equip jugar aquella final, però sí que anirien a dormir veient com un d’aquells dos conjunts guanyava la competició més important del món a escala de clubs.

Abans que Ronaldinho, Basler.

Amb un gol matiner, Mario Basler avançava els alemanys amb un espectacular xut de falta que anys més tard s’apropiaria Ronaldinho Gaúcho com a marca registrada. Rasa i pel pal llarg. Corria el minut 6 de partit, i els anglesos encara tenien molt de partit per remuntar. Tot i el bon grapat d’ocasions generades per ambdós equips, el partit arribava al descans amb l’1-0.

Acció del gol de Mario Basler de falta directa al minut 6 de partit.

El protagonisme durant la segona meitat se’l van endur sota els pals dos dels millors porters del moment. Schmeichel i Kahn no cedien i l’angoixa i l’ansietat del United anava in crescendo a mesura que s’acostava el final. Jesper Blomqvist havia tingut la millor ocasió rematant una centrada de Ryan Giggs, però malgrat la insistència dels de Ferguson -fins a 13 vegades havien xutat- aquella no era la seva nit.

Dos suplents, protagonistes “del minut del segle”

Però havia arribat el moment de Teddy Sheringham. Al minut 66 entrava al camp per sumar pólvora ofensiva al United, que s’estava quedant sense idees. Al 81, passava el mateix amb el norueg Ole Gunnar Solskjaer, que substituïa un Andy Cole sense sort aquell dia, quan tot semblava una final més amb el marcador definit des del minut 6.  Poca gent s’imaginava en aquell moment que al minut 91 Sheringham enganxaria una pilota morta a l’àrea i empataria el partit.

El sentiment d’alegria per tenir el regal de veure 30 minuts més d’una final de Champions va arribar a moltíssimes cases d’aquells joves. Despertaven la consciència del que significava en aquell moment el futbol. Poca gent s’esperava, però, que després de l’esforç brutal durant 90 minuts tots dos equips encara tinguessin les cames de trencar el partit de la manera que ho van fer.

Al següent atac, els anglesos van saber apretar a dalt i Solksjaer va provocar un corner. Aquella acció va ser més celebrada per la seva afició que la gran majoria de gols que s’havien anotat durant la temporada. La característica rosca de David Beckham va sortir del corner a la perfecció per trobar desmarcat el cap de Sheringham. Aquest la va pentinar i Solksjaer es va topar amb el gol de la seva vida.

Gol de Solksjaer
Celebració del gol d’Ole Gunnar Solksjaer que va donar el títol de la Champions League al Manchester United l’any 1999.

Pierluigi Collina, un clàssic entre els clàssics.

Corria el minut 93, i l’àrbitre Pierre Luigi Collina, també històric com si el destí sabés que aquell partit no se’l podia perdre cap gran, havia d’aixecar els jugadors del Bayern desconsolats per acabar la final. 21 anys més tard, encara se segueix anomenant aquell minut com “el minut del segle”.

Pierluigi Collina
L’àrbitre Pierluigi Collina intenta aixecar a Samuel Kuffour de la gespa després d’encaixar el 2-1.

No hi va haver temps per a més sorpreses. Aquell dia, veient un Manchester United i Bayern de Munich ple de figures històriques, algunes generacions van entendre que poques coses són impossibles i d’altres, com la meva, es van enamorar del futbol.

 

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *